Coneixeu el principi de treball d’un audiòfon que ha passat per més de cent anys d’alts i baixos?

Principi de funcionament dels audiòfons intrauditius i del canal auditiu

Els audiòfons intrauriculars es poden dividir específicament en tipus auricular (abreviatura anglesa ITE), tipus de canal auditiu (abreviatura anglesa ITC o CC), tipus mini canal auditiu (abreviatura anglesa MITC) i tipus de canal auditiu profund invisible (abreviatura anglesa ITE) segons les seves característiques d’aspecte. Abreviatura CIC o TYM). Però com que es porten a l’oïda, també se’ls coneix com a audiòfons a l’oïda.

Característiques de l'audiòfon intra-oïda: adequat per a orelles individuals; fàcil de posar o treure l'audiòfon; aprofitar al màxim la funció de recollida de sons de l’oïda externa; còmode de portar; menys notable; podeu utilitzar el telèfon de manera normal: també quan dormiu Es pot portar; els audiòfons intrauriculars es poden personalitzar segons les vostres necessitats auditives.

Els audiòfons intraorellals poden ser el tipus d’audiòfons més còmode i còmode. Més important encara: l’efecte que pot obtenir sobre el so pot millorar la capacitat d’escolta de l’usuari&# 39. Quan ens comuniquem amb la gent, el problema més gran no és que no puguem sentir, sinó que, tot i que sentim el so, no podem entendre el significat que conté. Sovint pensem que una paraula només conté un so. De fet, cada paraula es compon de diversos sons diferents. Ara, pren la paraula" tres" com a exemple: el" s" al so SAN i les genives es trenquen? Si sentiu el so" S", sabreu que la paraula que escolteu és" tres" ;. En lloc de" 安" ;, es pot veure que el so d'alta freqüència contingut en el so d'un personatge és la clau per a la nostra comprensió del significat.

El 60% de l'energia continguda en la veu es concentra per sota de 500 Hz (baixa freqüència), és a dir, a les finals (com AN, EN, IA ...); El 35% de l'energia es concentra entre 500 Hz i 1000 Hz (freqüència mitjana); La poca energia que queda queda en els sons d’alta freqüència que estan estretament relacionats amb la comprensió de la parla. Normalment, aquesta característica de la parla no és un problema per a les persones amb audició normal, però no per a les persones amb discapacitat auditiva. Quan la pèrdua d’audició es produeix principalment a la banda d’alta freqüència, ja que l’energia sonora continguda en la parla d’alta freqüència és molt feble, el problema causat és més complicat. Cap audífon pot restablir la normalitat d’un sistema auditiu danyat. Els audiòfons amplifiquen el so i us faciliten l’escolta.

La diferència entre els audiòfons intrauriculars i els audiòfons generals és que: els audiòfons intraorellals es troben en un focus més favorable: la boca del canal auditiu, que accepta el so, de manera que pot aconseguir un efecte d’amplificació del so més eficaç. Les nostres orelles externes poden concentrar la parla d’alta freqüència de baixa energia a prop del canal auditiu per millorar aquests sons extremadament importants. Quan es porta l’audiòfon fora de l’oïda, cal un tub llarg per connectar-lo amb l’orella i aquest tub produirà ressonància. Com a resultat de la ressonància, el so de freqüència mitjana sovint es millora de forma no natural, i el so de freqüència mitjana millorat pot emmascarar fàcilment el feble so d’alta freqüència. En canvi, els audiòfons intrauriculars només necessiten utilitzar un tub molt curt, de manera que pot reduir efectivament l’efecte de protecció. En comparació amb altres tipus d’audiòfons, un altre avantatge dels audiòfons intrauditius és la ubicació del micròfon. Normalment el micròfon transmet la veu junt amb el soroll ambiental a l'amplificador. La major part del soroll de l’entorn està dominat per sons de baixa freqüència. Si el micròfon rep al mateix temps sorolls de baixa freqüència i una veu important d’alta freqüència, el soroll fort cobrirà la veu feble. Amb els audiòfons intraorellals, la posició del micròfon està dissenyada al punt focal del so d’alta freqüència més fort: la boca del canal auditiu, que pot eliminar les deficiències de la parla alta freqüència que s’emmasca. Els audiòfons auditius tenen molts avantatges significatius. Té un aspecte menys notable i, al mateix temps, els usuaris poden participar en diverses activitats sense que els moviments els restringeixin. Els avantatges esmentats dels audiòfons intraorellals estan molt relacionats amb el seu aspecte. Com més petita sigui la forma, més evidents són els avantatges anteriors. Per tant, els audiòfons invisibles del canal auditiu profund són els millors, seguits dels audiòfons del canal auditiu i els audiòfons intraorellals de nou.

L’estructura bàsica d’un audiòfon inclou quatre parts principals: micròfon, amplificador, auriculars i font d’alimentació. L’audiòfon converteix el senyal sonor en un senyal elèctric (energia elèctrica) i l’envia a l’amplificador. L’amplificador amplifica el senyal elèctric d’entrada feble i el transmet al transductor de sortida. El transductor de sortida es compon d’auriculars o vibradors ossis. La seva funció és que el senyal fort amplificat es converteixi en energia elèctrica en senyal acústic (energia sonora) o energia cinètica per a la sortida.

Per tant, el senyal de l’auricular o del vibrador ossi és molt més fort que el senyal que va rebre originalment el micròfon, cosa que pot compensar la pèrdua auditiva de la discapacitat auditiva en diversos graus.