Penso portar audiòfons a causa de la sordesa causada per les drogues, però no sé si és un gran avantatge o un gran desavantatge?
Deixa un missatge
Els pros i els contres dels audiòfons: per a la pèrdua auditiva, tenen característiques comunes, però també difereixen molt de persona a persona. Entre elles, hi ha la sordesa congènita i la sordesa adquirida, la sordesa hereditària i no hereditària, la sordesa traumàtica i la medicació. La sordesa tòxica, la sordesa causada per la pèrdua auditiva senil i la sordesa causada per diverses malalties, aquesta sordesa té diferents causes, diferents graus i diferents bandes de freqüència de pèrdua auditiva. Per tant, es plantegen requisits especials per a l'adaptació dels audiòfons.
1. Audiòfon de conducció d'aire. Com que es tracta d'un tap d'orella o d'auriculars, envia el so a l'orella, de manera que:
(1) Limitat pel poder, només és adequat per a alguns pacients lleugerament sords.
(2) La resposta en freqüència de l'audiòfon ha de complir els requisits de l'audiograma, és a dir, la freqüència que s'ha de compensar ha de complir els requisits de sordesa dB, i l'àrea de compensació no clau s'ha d'atenuar als requisits de al mateix temps, en cas contrari, hi haurà la necessitat de compensar La compensació de la clau no és suficient o l'atenuació de la banda de freqüència que cal atenuar no està al seu lloc, com a resultat, el so és petit i inaudible ( àrea de compensació clau), i el so és fort i"vibració de l'oïda" (àrea de compensació no clau). Com que cada nom complet que la gent diu conté components molt rics de diferents freqüències, els usuaris sempre se senten poc clars i incòmodes.
(3) Si l'usuari té una inclinació a la sordesa neurogènica, aquest audiòfon de conducció d'aire és difícil de provocar la vibració de la cadena ossicular i és difícil tenir un efecte auditiu amb l'oïda interna. El seu efecte sobre la sordesa severa és lleu.
(4) Quan la corba de compensació no és adequada, com més fort sigui el so dels auriculars, més probabilitats hi haurà de causar marejos o vòmits.
2. Cirurgia coclear artificial
Aquesta és una bona manera de resoldre els audiòfons per a pacients amb sorditat greu. Els seus desavantatges són:
(1) Abans de l'operació s'ha de fer un audiograma per confirmar si té un nervi auditiu residual. Si el nervi auditiu no existeix, no serà vàlid.
(2) L'audició després de la cirurgia causarà diferents graus de dany a diferents freqüències, i el dany per sota de 1000 HZ és més greu.
(3) El cost actual és car i no s'ajusta a les condicions nacionals del meu país'.
3. Audiòfons de conducció òssia. És el mateix que el mecanisme de la implantació quirúrgica de l'oïda mitjana. També utilitza la vibració d'àudio per actuar directament sobre la còclea i el nervi auditiu de l'oïda interna. El seu major avantatge és que no requereix cirurgia i està lliure de riscos. Les lesions, també poden mobilitzar completament la sensibilitat del nervi auditiu residual i promoure la recuperació de la funció auditiva. Pot"escoltar" a través del crani sense"vibracions de l'oïda" o soroll. No es desmaiarà per als sords greus, clars i de baix preu. la debilitat és:
(1) No és vàlid per a aquells que tenen una pèrdua auditiva de 120 dB sense nervi auditiu residual.
(2) Cal portar una targeta de cap (per descomptat, el vibrador d'os també es pot col·locar a la vora del barret per ocultar-ne l'exposició).







