Quan es va inventar l'audiòfon i quina és la història del desenvolupament dels audiòfons?

L'audiòfon (Hearing Aid) és un petit dispositiu d'amplificació per a sords per compensar la pèrdua auditiva. La seva història de desenvolupament es pot dividir en les set èpoques següents: l'era de la recollida de palmeres, l'era del carboni, el tub de buit, el transistor, el circuit integrat, l'era dels microprocessadors i els audiòfons digitals.

El&més antic i pràctic quot;audiòfon" de la humanitat pot ser el palmell de la pròpia mà de la persona sorda'. Col·loca el palmell de la mà a prop de l'orella per formar una banya semicircular, que pot recollir bé el so. Tot i que l'efecte de guany d'aquest mètode és només d'uns 3 dB, i no és un audiòfon en el sentit modern, és un mètode d'audiòfon natural. Fins ara, encara podem veure algunes persones grans fent servir els palmells per recollir sons mentre escolten els altres. Molts mamífers tenen orelles enormes, de manera que la seva oïda és molt millor que la dels humans.

Inspirats en la col·lecció sonora de les palmes, algunes persones interessades han inventat dispositius mecànics senzills de diverses formes, com ara"cornes de les orelles" com banyes o banyes de cargol, fusta"taules de ressonància","tubs de so", i barrets. El"gorra d'escolta" i"ampolla d'escolta" com una ampolla, el"aletes del ventilador de l'orella" com un ventall i ales d'animals, i un"tub parlant" molt llarg; com un estetoscopi, etc. Perquè la gent pensa que com més llarg sigui el tub d'escolta, millor serà l'efecte de recollida de so, de manera que alguns tubs d'escolta són tan llargs com desenes de centímetres, o fins i tot més d'un metre. Quan escolteu el discurs d'altres persones', agafeu el tub de l'orella i estireu-lo als altres' boques. Sembla divertit i ridícul, però millora l'audició de les persones sordes. Al mateix temps, també es recorda a l'orador que parli el més alt possible. Aquest senzill audiòfon mecànic s'ha utilitzat durant centenars d'anys. No va ser fins al segle XIX que es va anar substituint gradualment pels audiòfons telefònics de carbó.

El 1878, el científic nord-americà Bell va inventar l'audiòfon de carbó de Taiwan. Aquest tipus d'audiòfon s'acobla a partir de micròfons de carboni, auriculars, bateries, cables i altres components.

El 1890, el científic austríac Ferdinant Alt va produir un nou audiòfon de tub.

El 1904, el danès Hans Demant i la nord-americana Resse Hutchison van invertir conjuntament en la producció massiva d'audiòfons. A la dècada de 1940, ja hi havia dos tipus d'audiòfons, la conducció aèria i la conducció òssia. Els audiòfons en aquest període s'han desenvolupat i millorat molt en tecnologia. Tot i que poden cobrir les necessitats d'algunes persones sordes, encara tenen moltes mancances, com ara massa soroll, ser voluminosos com un televisor de 17 polzades, no ser fàcils de portar, etc.

El 1920, poc després de sortir el tub de buit termoiònic (tub electrònic de càtode calent), van aparèixer els audiòfons de tub de buit. Amb el desenvolupament continu de la tecnologia del tub de buit, el volum dels audiòfons s'ha reduït gradualment i s'ha realitzat la separació de la unitat principal i la bateria.

El 1921, Gran Bretanya va produir un audiòfon de tub electrònic comercial. Com que el tub necessita dues fonts d'alimentació (una és escalfar el filament del tub per alliberar electrons; l'altra és conduir els electrons per arribar a l'ànode a través de la xarxa elèctrica), de manera que aquest tipus d'audiòfon és voluminós i pesat, tot i que el guany i la claredat són millors, és gairebé impossible de portar. Amb el pas del temps, les bateries de mercuri han substituït les de zinc, reduint significativament la mida de la bateria i, finalment, la bateria i els audiòfons es poden integrar. Durant la Segona Guerra Mundial van aparèixer nous materials tècnics com els circuits impresos i els condensadors ceràmics, que van reduir notablement el volum dels audiòfons integrats, de manera que es podien portar els audiòfons. A poc a poc, els audiòfons també han anat adoptant tècniques com el peak clipping (PC) i la compressió (control automàtic de guany, AGC).

L'any 1943 va començar el desenvolupament dels audiòfons integrats. La font d'alimentació, el micròfon i l'amplificador es van col·locar en una petita caixa, que era el prototip dels moderns audiòfons de tipus caixa. El mateix any, Dinamarca va establir dues fàbriques per a la producció massiva d'audiòfons, una és Oticon i l'altra Danavox. El volum dels audiòfons també és cada cop més petit. En el futur, seran tan grans com una caixa de cigarrets, cosa que els farà molt còmodes de portar.

L'any 1948, quan van sortir els semiconductors, els enginyers electrònics van aplicar immediatament la tecnologia de semiconductors als audiòfons i van aconseguir millors resultats. L'ús d'una part dels components semiconductors pot reduir encara més el volum de l'audiòfon. Si s'utilitzen tots els components semiconductors, la retroalimentació acústica serà inevitable.

L'any 1953 van sortir els audiòfons de transistors, que oferien la possibilitat de miniaturitzar els audiòfons.

L'any 1954 van aparèixer els audiòfons tipus ulleres. Per tal d'evitar la retroalimentació acústica, el dissenyador va instal·lar el receptor i el micròfon als dos temples, però no va aconseguir el desgast binaural. L'any 1955 es va introduir un audiòfon de tipus ulleres amb tot el cos en una sola temple, que permetia portar audiòfons a les dues orelles alhora.

L'any 1956 es va fabricar l'audiòfon darrere de l'orella, que no només va reduir encara més el seu volum, sinó que també va superar els audiòfons de tipus ulleres i de caixa, i es va convertir en l'audició' més venuda al món. ajuda.

L'any 1957 van sortir els audiòfons intraorella. El nou micròfon de ceràmica té una resposta de freqüència àmplia i plana, que supera les deficiències dels anteriors cristalls piezoelèctrics. L'aparició de condensadors de tàntal ha reduït encara més el volum dels condensadors i els circuits de transistors s'han desenvolupat ràpidament en la direcció de la miniaturització dels circuits integrats.

Amb l'arribada dels circuits integrats a gran escala, el volum dels audiòfons s'ha reduït encara més. Poc després de l'aparició dels audiòfons intraorella, els audiòfons semiconcha, el conducte auditiu i el canal auditiu complet han aparegut un darrere l'altre, cosa que satisfà en gran mesura els pacients. Necessitats psicològiques i estètiques.

L'any 1958, el meu país va començar a produir audiòfons de tipus caixa, i ara ha pogut produir audiòfons intraorella i darrere de l'orella.

L'audiòfon programable que va aparèixer l'any 1988 utilitza un comandament a distància per canviar diversos programes d'escolta per aconseguir una experiència auditiva còmoda. Els audiòfons programables utilitzen micròfons gran angular i audiòfons amb micròfon direccional, que poden utilitzar diferents modes d'escolta a la vida diària i en entorns sorollosos per fer que el so s'escolti amb més claredat. Tot i que la persona que porta un audiòfon direccional no et mira, està escoltant atentament el teu discurs, de manera que sembla que hi ha un propòsit especial per al seguiment. Es rumoreja que l'expresident dels Estats Units Clinton portava aquests audiòfons.

En els darrers anys,"digital" S'han introduït audiòfons, que tenen capacitats de processament de senyal digital extremadament potents i ofereixen una major flexibilitat per a la selecció.

Després de més de cent anys d'alts i baixos, els audiòfons d'avui' han tingut diverses formes com ara in-ear, back-of-the-ear, box, ulleres, forquilla, bolígraf i sense fil, i l'efecte de l'audiòfon s'ha millorat significativament. Creiem que en un futur proper, la mida dels audiòfons serà cada cop més petita, les seves funcions seran cada cop més potents i beneficiaran a totes les persones sordes.